Voltors, el 28-A i la Moncloa
- article47

- 30 abr 2019
- 3 Min. de lectura
Daniel Gallego Díaz

Enmig del convuls clima electoral -passades les eleccions generals i a poques setmanes de les municipals, europees i en alguns casos autonòmiques-, s’ha desvetllat una possible eina de pressió del major fons d’inversió mundial sobre la política espanyola. Segons ha denunciat el sociòleg i expert en habitatge Javier Gil, el fons voltor Blackstone ha dut a terme una estratègia per pressionar els partits i la formació de govern després de les eleccions del 28-A.
Què són els ‘fons voltors’?
Per començar, cal entendre què són els fons d’inversió. És un ‘lloc’ immaterial on s’hi recullen petites, mitjanes o grans inversions que fan les persones o empreses amb els seus estalvis. La societat gestora que el controla recull, agrupa i ‘juga’ amb aquests diners, invertint-los en allò que creu que li comportarà beneficis per després repartir-ne una part entre qui li ha deixat els estalvis i quedar-se’n també una altra.
Un fons d’inversió ordinari inverteix en actius com accions, bons de l’Estat, obligacions... que es classifiquen segons la seva possibilitat de risc (aquells amb més risc poden donar més benefici però també és més possible que la inversió es perdi i els estalvis que s’han posat al fons d’inversió desapareguin). Els fons d’inversió sovint són oferts a les entitats bancàries per persones que tenen estalvis i ‘no saben què fer-ne’.
Ara bé, quan aquests fons inverteixen en actius de molt alt risc, reben el nom de fons voltors. La seva funció consisteix a comprar deute d’economies públiques (o també empreses) que estan a punt d’entrar en fallida. Així, treuen del compromís momentàniament al govern en qüestió -perquè els compra el deute-, però després en demanen el retorn amb uns interessos sovint alts.
Els fons voltors històricament han tret profit de països en vies de desenvolupament, però ara també han entrat al mercat immobiliari
Reben el nom d’aquest au carronyaire per la seva tasca: treuen rèdit econòmic d’una economia que està a punt de desaparèixer. Aquests fons queden més lluny de la ciutadania, donat que acostumen a anar lligat a les elits. Si bé és cert que existeix un risc alt, els fons voltors els gestionen experts en les economies en què inverteixen, així com forts equips jurídics i un gran matalàs econòmic de seguretat.
Els fons voltors històricament han tret profit de països en vies de desenvolupament -especialment a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina-. Ara, però, també han entrat al mercat immobiliari. Darrerament la ONU ha denunciat particularment un d'ells, Blakstone, com a contribuent en la crisi global de l'habitatge, vulnerant aquest dret humà i exercint "desnonaments agressius".
Blackstone i Espanya
L'estatunidenc Blackstone és el fons voltor més gran del món. És, a més, el major propietari de vivendes a Espanya, després d'una sèrie d'operacions: compra d'actius tòxics (d'alt risc) a bancs i caixes espanyoles durant la crisi bancària, l'adquisició de Testa Residencial (fins aleshores major propietari d'habitatges de lloguer a l'Estat espanyol)...
La ONU ha denunciat les pràctiques abusives de Blackstone
Donada la seva rellevància, és sens dubte un dels actors econòmics més importants d'Espanya. De fet, segons denuncia a Twitter el doctorand i expert en habitatge Javier Gil, Blackstone ha pressionat els partits de cara a les eleccions i, probablement, els pactes que en sorgiran un cop celebrades.
Després de l'aplicació d'un decret llei que anava en favor dels drets dels llogaters, Testa Residencial (ara propietat de Blackstone) va retirar els seus pisos del mercat, tot colocant l'etiqueta de 'No disponible' a tots els pisos que hi ha anunciats a Internet. Gil assegura que es tracta d'una maniobra per influir a l'hora que el guanyador de les eleccions [el PSOE] esculli socis de govern, així com un intent d'afectar en les decisions del nou executiu. En declaracions al mitjà VozPopuli, treballadors d'empreses filials del fons voltor reconeixen que la desaparició del mercat dels pisos es deu a l'aplicació del decret llei i que l'empresa espera un "un nou govern que torni a canviar el decret".




Comentarios