La lluita contra el canvi climàtic s’escola entre les demandes dels sindicats menors pel 1r de maig
- article47
- 30 abr 2019
- 3 Min. de lectura
Daniel Gallego Díaz

Les manifestacions del jovent que demana actuar contra el canvi climàtic que han recorregut el món darrerament, amb la ja mediàtica Greta Thunberg al capdavant, han influït en els comunicats de CGT, Intersindical i USOC per aquest 1 de maig. La incidència dels ‘Fridays for future (Divendres pel futur)’ és la principal novetat d’uns sindicats que, tot i cridar a la unitat obrera, un cop més no unifiquen la concentració.
Mentre els dos sindicats principals -UGT i CCOO- han aconseguit signar un manifest conjunt (1 de Maig: primer les persones. Més igualtat, més drets, més cohesió), els altres tres sindicats en importància a Catalunya -CGT, Internsidical i USOC- citen la seva militància en horaris i localitzacions diferents en els actes del 1r de maig a la capital catalana. No obstant, tots tres fan seus dos aspectes ben vius al carrer darrerament: la lluita feminista i contra el canvi climàtic (aquest darrer aspecte, per cert, no apareix al manifest conjunt de CCOO i UGT).
La Confederació General del Treball (CGT) convoca al migdia (12.00h) als Jardinets de Gràcia de Barcelona apel·lant el centenari de la vaga de La Canadenca que va culminar amb la victòria obrera de la jornada de 8 hores diàries. Rememorant aquest èxit, el sindicat roig-i-negre reivindica la unió al voltant del seu sindicat: “La vaga de La Canadenca va ser possible gràcies a l’organització al voltant del moviment anarco-sindicalista, demostrant que és la millor forma d’organització per la nostra classe”.
La Intersindical parla de "preses polítiques" mentre l'USOC evita parlar de "banderes i simbolisme"
La CGT utilitza l’aniversari d’aquell èxit per fer una comparativa i assegurar que “els temps no han canviat tant” un segle després, denunciant “l’explotació laboral sota altres formes de precarietat i abusos patronals”. També acusen que es negui el canvi climàtic i la “sobreexplotació del planeta”, la lacra de la violència masclista, així com fan palesa l’amenaça de retrocés de les llibertats públiques per culpa de l’auge “d’ideologies totalitàries”, en una clara referència a la puixança de Vox a les institucions públiques.
En una línia similar, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) també menciona l’èxit obrer de La Canadenca, però obre el focus per parlar de la Massacre de HayMarket (Chicago, 1886) i també per parlar de les lluites actuals. “Per molt que des del poder es vulgui amagar, sempre hi ha lluites aquí i arreu”, assegura abans d’enumerar-ne algunes de més llunyanes -vagues a Xina, revoltes a Algèria- i d’altres de més locals -les ‘Kellys’, el conflicte amb els falsos autònoms que treballen de riders, els desnonaments i la bombolla del lloguer, la lluita del taxi...-.
A aquest seguit de lluites també hi afegeixen una crítica al “desastre ecològic”, així com a la lluita per les pensions. Cal parlar de la seva proposta per “acabar amb l’atur i la precarietat: consisteix al “repartiment del benefici de l’evolució tecnològica” ja que, denuncien “avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa 100 anys i en canvi treballa les mateixes hores”. Destaca també la menció a “l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques” de Catalunya.
La CGT fa seu i reivindica, com la Intersindical, l'èxit de l'anarco-sindicalisme a la Vaga de la Canadenca del 1919
Per contra, la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) fa bandera del seu “sindicalisme de classe, independent i no subordinat” en demanar que els partits “deixin de costat debats sobre banderes i simbolisme” i posin el focus en l’agenda social, alhora que els retreu la falta dels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat.
Denuncien que la recuperació de l’economia espanyola “no s’ha traslladat a la millora de les persones”, tot parlant de la precarietat dels treballadors i de l’existència “d’una nova classe treballadora i pobra”, que xifren en 400.000 persones a Catalunya. Completen el manifest amb la reivindicació contra el masclisme i el canvi climàtic.
Comments