L'IRPH, al màxim tribunal

Daniel Gallego Díaz

El Tribunal de Justícia de la UE s'hauria de pronunciar sobre l'IRPH | Font: Corbis

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat aquest dilluns vist per a sentència el cas de l’índex hipotecari IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris). La justícia espanyola té diversos procediments oberts de clients en contra dels bancs perquè consideren que aquest índex, l’IRPH, és abusiu.

Aquesta és, però, la primera vegada que la qüestió de l’IRPH arriba al Tribunal de Justícia de la UE i ho fa després que el Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona enviés una qüestió prejudicial al TJ-UE (és a dir, quan el jutge demana opinió prèvia al tribunal superior quan té dubtes sobre una possible contradicció entre la legalitat de l’Estat i la comunitària).

Què és l’IRPH?

L’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, més conegut per les seves sigles IRPH, és un índex de referència més -com ara el conegut Euríbor- a partir del qual es calculen els interessos que s’han de pagar per la hipoteca.

Per calcular-lo es fa una mitjana dels tipus d’interès de les hipoteques de més de tres anys concedides durant aquell mes. Això fa que, de retruc, siguin les decisions de les entitats bancaries -que fixen els tipus d’interès- les que regulen l’IPRH. Així, en certa forma és manipulable pels bancs.

És un índex legal, com el Tribunal Suprem ha ratificat en algunes sentències. I és el Banc d’Espanya l’encarregat de publicar cada mes els valors oficials d’aquest índex, com succeeix amb l’Euríbor.

La particularitat de l’IRPH respecte l’Euríbor, que és l’índex usat en la gran majoria dels casos, és que varia més lentament i té uns canvis menys bruscos.

És abusiu l’IRPH?

La problemàtica va començar el 2007, quan el Banc Central Europeu va crear una sèrie de mesures per fer front a la crisi. Entre aquestes, la baixada dels tipus d’interès que va comportar una caiguda en picat de l’Euríbor i per tant d’ingressos de les entitats bancàries. Per no tenir pèrdues, els bancs van apujar els preus de les hipoteques a partir d’aleshores, fent que l’IRPH s’apugés.

Aquesta circumstància va fer que les hipoteques referenciades amb l’IRPH hagin sortit i surtin molt més cares que les de l’Euríbor. A més, les defenses acusen els bancs de poca transparència a l’hora d’oferir aquest índex als contractes hipotecaris.

Què implicarà la sentència del TJ-UE?

La sentència, prevista pel 24 de juny, haurà de dirimir si aquest índex és abusiu com demanen les defenses dels perjudicats o si és legal i transparent, com argumenta l’Advocacia de l’Estat del Regne d’Espanya -seguint les sentències del Tribunal Suprem que així ho interpreta-.

El que resolgui la Gran Sala de 15 jutges del TJ-UE amb seu a Luxemburg no només tindrà importància pel futur i pel litigi concret que ha derivat en la causa prejudicial, sinó que pot crear una jurisprudència amb caràcter retroactiu. És a dir, si el tribunal comunitari considera que el l’IRPH era un índex abusiu pot obligar la banca a retornar aquells interessos pagats ‘de més’ pels clients amb aquest índex.

En aquesta línia, la defensa de l’Estat espanyol, representada al litigi per l’advocada García-Valdecasas Dorrego, va alinear-se amb el banc acusat (Bankia) i va parlar també en nom del sistema bancari en general, perquè va demanar que en cap cas el TJ-UE apliqui mesures retroactives, quelcom que causaria nombroses despeses dels bancs en favor de tothom que tingui les hipoteques referenciades amb l’IRPH.