L’ex-director d’El Mundo desvetlla acords entre les empreses de l’IBEX i els mitjans de comunicació
- article47
- 14 may 2019
- 2 Min. de lectura
Daniel Gallego Díaz
David Jiménez, director del diari El Mundo entre el la primavera del 2014 i la del 2015, ha destapat els pactes entre premsa i les principals empreses espanyoles. Segons denuncia Jiménez, les principals capçaleres fan “cobertures amables” i oculten informació negativa d’unes grans corporacions que, a canvi, els ofereixen suport econòmic.
L’acord que destapa David Jiménez consisteix en un “sistema de favors per el qual, a canvi de rebre més diners dels que corresponia [per la publicitat], oferien rentats d’imatge (...) i oblidaments a l’hora de recollir notícies negatives” de les principals empreses espanyols.
La revelació del que ell anomena “Los Acuerdos” té lloc al llibre El Director (Libros del K.O., 2019), un dels més venuts al darrer Sant Jordi i on posa al descobert el dia a dia de la redacció d’El Mundo en la seva breu etapa a la direcció.
La importància dels ingressos publicitaris
El breu director d’El Mundo assegura al llibre que els ingressos extres que les empreses havien enviat als diaris “van salvar la premsa durant la Gran Recessió”. No en va, a la crisi econòmica es va afegir la crisi del periodisme i de la premsa en paper, quelcom que ha fet difícil la supervivència de les principals capçaleres espanyoles.
Jiménez explica 'Els Acords' al nou llibre El Director (Libros del K.O., 2019)
De fet, les dades de difusió de la OJD constaten que un diari el 2008 podia arribar a vendre tants exemplars com ara quatre capçaleres juntes: El País en venia una mitjana de 431.000 i ara, junt amb ABC, El Mundo i La Razón, es queda en menys de 400.000 unitats. Tot plegat ha augmentat la dependència dels diaris respecte els seus anunciants, en tant que principal font d’ingressos.
Dos casos
El periodista barceloní posa dos exemples per demostrar el rígid control que exerceixen les empreses de l’IBEX en aplicació d’aquests acords. La primera, referent a la seva etapa com a corresponsal a l’Àsia, va implicar que Jiménez no pogués mencionar la marca ‘El Corte Inglés’ en la cobertura de l’esfondrament d’una fàbrica tèxtil a Bangladesh on l’empresa de grans magatzems hi tenia línies de producció. En aquella ocasió, assegura, es va negar a continuar la cobertura i El Mundo va haver de continuar-la amb notícies d’agències.
Les principals capçaleres fan “cobertures amables” i oculten informació negativa de les grans corporacions
Poc més tard, ja ocupant la posició de director, va rebre la trucada del president de la companyia editora (Unidad Editorial) per recriminar-li una notícia que s’havia publicat des de la secció d’Economia i que titulava: “La cúpula de l’IBEX cobra un 10% més i els salaris cauen un 5%”. Jiménez assegura que la direcció d’Unidad Editorial considerava que aquella peça “era una informació injusta i donava munició a Podemos”.
Junt amb El Corte Inglés, David Jiménez nombra altres grans marques com Telefónica, Banco Santander o Mercadona. A més de les confidències econòmiques també desvetlla a El Director les pressions policials o polítiques que va viure en l’any com a director d’un dels principals diaris espanyols i que ara ha fet públiques.
Comments