L’Ajuntament de Barcelona supera les limitacions estatals per oferir més ajudes de l’habitatge

El Director de Planificació Estratègica i Fiscalitat, Josep M. Medrano assegura que la població anciana és la més amenaçada per la precarietat

Marta Sánchez | 28 de maig de 2019

El govern d’Ada Colau ha aconseguit fer arribar a una major part de la població les ajudes destinades a cobrir l’IBI dels habitatges dels ciutadans a través d’unes ajudes fiscals equivalents a les bonificacions impulsades des de l’Estat espanyol.

Segons el Director de Planificació Estratègica i Fiscalitat, Josep Manuel Medrano, abans del govern de Colau, l’Ajuntament s’havia ajustat a les limitacions dels descomptes i bonificacions de les famílies nombroses o monoparentals en els habitatges, que només arribaven a les famílies amb aquestes característiques. Si més no, el Director assegura que van veure que era una situació “injusta” i van aplicar una mesura equivalent que, tot i a no funcionar de forma tant automàtica, també salvaguardava a les famílies “amb pocs recursos”.

“Les xifres demostren que és una mesura que ha vingut per quedar-se, eren necessàries”

Aquesta modificació es va aplicar al 2016, i des de llavors “s’han duplicat les ajudes”, Medrano explica que “les xifres demostren que és una mesura que ha vingut per quedar-se, eren necessàries”. En quant a una possible modificació del funcionament de les ajudes a nivell estatal per a que puguin arribar a aquest col·lectiu, el Director afirma que “S’ha demanat al govern d’Espanya que es canviï el sistema reiterades vegades” però no s’ha fet efectiva, afegeix que un possible govern de coalició d’esquerres (entre PSOE i Podemos) facilitaria el camí per aconseguir-ho.

El departament de Planificació Estratègica i Fiscalitat intenta millorar any rere any aquest servei per adaptar-lo a les situacions concretes: “Un problema que hem detectat és el de les persones grans obligades a abandonar el seu habitatge per qüestions sanitàries i han d’ingressar a la residència i empadronar-se allà. En aquests casos hem considerat que és necessari assimilar els impostos que els hi cobraria com si estiguessin vivint a l’habitatge allà tot i que no compleixin amb el requisit de l’empadronament”.

Tot i això Medrano insisteix en el gran volum de gestions que requereix satisfer tantes demandes, uns sis mil expedients cada any i que, en moltes ocasions, és complicat gestionar uns recursos que semblen insuficients.

Comparativa ajuts de l'IBI dels anys 2016 i 2018 | Elaboració pròpia. Font: Josep M. Medrano