L'1 de maig la lluita està al sindicalisme, al carrer i a les urnes

La marxa amb motiu del Dia Mundial del Treballador inunda els carrers de Barcelona

Marta Sánchez | 1 de maig de 2019

El sentiment de lluita de reivindicació i, davant tot, d'esperança ha inundat la Via Laietana de la ciutat de Barcelona. Avui, 1 de maig, s'ha celebrat de nou el dia mundial del treballador.

La marxa organitzada per la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) i el Sindicat Unió General de Treballadors (UGT) ha començat a mobilitzar-se des de la plaça Urquinaona cap a Via Laietana uns minuts passades les 12 del migdia.

Font: Elaboració pròpia

Un gran cartell que agrupa les dues organitzacions i amb el lema “Més drets, més igualtat i més cohesió: primer les persones” ha encapçalat la marxa que ha comptat amb la participació de 5.000 persones segons la Guardia Urbana (30.000 segons els organitzadors). Entre els manifestants, gent de totes les edats, treballadors i treballadores amb els seus fills, joves i jubilats.

“Més drets, més igualtat i més cohesió: primer les persones”

Entre les banderes de la UGT i la CCOO s’han distingit les diferents seccions sindicals de grans empreses com Nissan, Chupa Chups, Endesa o Caixa Bank, amb lemes tant contundents com “Sense indústria no hi ha país”. Com ha afirmat un representant de Comissions Obreres a Caixa Bank “Tots els 1 de maig reivindiquem la defensa de la dignitat de la classe treballadora i aprofitem aquest dia per reivindicar situacions concretes en els llocs on hi ha un conflicte”.

Representants de la CCOO de Nissan i Endesa. Font: Elaboració pròpia

I no només es distingeixen les diferents seccions, a més de les banderes roges, pròpies de les dues associacions, la CCOO i la UGT han tenyit els seus emblemes amb els colors de lgtbi, de color verd en recolzament al moviments ecologistes i, sobretot, amb el lila, com a mostra de la lluita feminista per a unes condicions igualitàries entre treballadors i treballadores. Entre aquestes, senyeres, estelades , sobretot banderes republicanes han vestit els màstils i les esquenes de molts participants.

Joves de la CCOO. Font: Elaboració pròpia

A mesura que la marxa ha avançat, el ritme s’ha anat accelerant i un ambient absolutament festiu ha inundat la via barcelonina. A ritme de batucada, l’agrupació jove de CCOO, amb unes disfresses inspirades en la famosa sèrie Joc de trons han sacsejat unes espasses de cartró mentre reclamaven “Som els guardians dels teus drets”.

Més endavant, la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya han mostrat un missatge “en contra de les retallades, justícia social”. El president de la Coordinadora Nacional de Jubilats, Joan Martínez Leon ha recordat quin va ser el paper del seu col·lectiu “som la gent que va crear una sèrie de garanties en aquest país, per a que tothom pogués viure bé i que ara s’estan perdent”.

Quan han arribat a la Plaça Antoni Maura, un grup vestit de negre amb mocadors i corbates vermells s’ha detingut a cantar l’himne de En el pozo María Luisa, dedicat als miners que van morir en 1949 a una explosió a un pou d’Astúries.

Mira, mira Maruxina mira,

mira como vengo yo.

traigo la cabeza rota,

tranlaralará, tranlará.

que me la rompió un barreno.

Mira, mira Maruxina mira,

mira como vengo yo.

mañana son los entierros,

tranlaralará, tranlará,

de esos pobres compañeros.

Amb aquesta acció volen recordar les 82 persones mortes a Catalunya en accidents de treball en el 2018. És l’únic moment en el que l’ambient festiu es transforma en un moment de recolliment i silenci només trencat per les veus cantants.

Quan ha continua la marxa només s’han detingut un cop més davant la seu de CCOO, al costat de Carrer Princesa. Un membre de CCOO comenta “Arrepleguem-nos per fer la foto aèria”. En tot momen, s'ha mantingut l'ordre, els organitzadors han controlat perfectament el ritme i tots els manifestants entenen quin és el seu paper.

I de nou, s’ha avançat ja cap al final de la Via Laietana, on un escenari amb un grup de música estava esperant als manifestants. Un cop tots arreplegats, han començat els discursos dels organitzadors el secretari general de UGT a Catalunya, Camil Ros; secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco i un membre de una organització sindical francesa.

Tots tres discursos han fet referències històriques sobre la lluita sindical des d’abans del primer 1 de maig que es va celebrar. La primera gran victòria va ser aconseguir la jornada de 8 hores, ara demanen altres reformes per millorar les condicions de vida dels treballadors. Però, com ha reiterat Pacheco, el que més s’ha repetit es el rerefons de les eleccions del 28 d’abril: “Els vots que van omplir les urnes esta compromesos amb la derogació de les reformes laborals (del PP) i amb el fi de les retallades socials en el nostre país”, una demanda directa al nou govern d’esquerres.

Part del discurs del secretari general de la CCOO a Catalunya, Javier Pacheco

"Els vots que van omplir les urnes esta compromesos amb la derogació de les reformes laborals (del PP) i amb el fi de les retallades socials en el nostre país"

No només han parlat de les reformes laborals, Camil Ros ha recordat també els companys que no els han acompanyat en aquest 1 de maig: “No hem d’oblidar que tenim a més de 300 persones sindicalistes pendents de judici per haver participat en piquets de vagues generals. Des de la llei mordassa del PP hi ha hagut un retrocés”.

S’ha aprofitat també per recordar la propera convocatòria a les urnes: “Hem posat fre a la ultradreta. Però encara tenim una cita a les eleccions europees". Per altra banda, s’ha fet referència a la lluita constant per “Garantir una societat justa entre homes i dones”; i acabar amb la bretxa laboral, amb els assetjaments i amb assassinats.

I, finalment, Camil Ros ha recordat a tots aquells immigrants que moren al mar mediterrani: “Volem una Europa social. Que aculli als immigrants de la mediterrània”.

En conjunt, tot un seguit de missatges que representen la lluita constant dels sindicats pels seus drets. Com ha resumit Pacheco per fer referència a la fraternitat entre els pobles i el sindicalisme europeu: “La lluita està al sindicalisme, al carrer i a les urnes”.

I així, prop de les 13:30, amb la banda sonora de “Els Segadors” i “La internacional”, la manifestació ha arribat a la seva fi.

"La lluita està al sindicalisme, al carrer i a les urnes"