Ressorgir desprès de la crisi financera

Nadia Somoza | 27 de maig

Joan Majó | Fuente: La Vanguardia

‘Després de tocar fons’ és l’obra que l’escriptor, enginyer i polític català Joan Majó va escriure l’any 2010. En aquest llibre juntament amb un altre anomenat ‘No m’ho crec’, Majó realitza una anàlisi i detalla tots els aspectes que envolten la crisi socioeconòmica originada l’any 2008 per tal de conscienciar de la necessitat d’un canvi. Doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, demana durant el seu relat reformes profundes. No sap si serà bo un canvi de sistema, però el que si sap és que aquest necessita una reforma inmediata.

L’autor comença el llibre fent un flashback per transportar al lector als orígens de la crisi: l’explosió. Durant aquest, afirma que l’actual crisi és diferent de totes les viscudes anteriorment perquè engloba tot el món, té origen en el capitalisme financer i va lligada amb la fatiga que ha comportat el model de creixement de les darreres dècades. Alhora també tracta les particularitats que té la crisi segons el país en què s’hagi produït.

Hem tocat fons? Aquesta qüestió es planteja al pròleg del llibre i es va responent al llarg del relat. Majó té molt clara la resposta, per a ell sí que hem tocat fons però això només pot servir per ressorgir. La manera optimista amb la qual aporta propostes de canvi i millora per superar la crisi es reflecteix al llarg de tot el llibre.

LA CRISI A L’ESTAT ESPANYOL

Majó dedica un capítol sencer al cas concret de la crisi a Espanya, que segons el seu punt de vista, tot i estar lligada a la mundial és molt diferent. L’esclat de la bombolla immobiliària va detonar per una pujada continuada dels preus de l’habitatge que va portar a un creixement del PIB aberrant, on els bancs concedien crèdits indistintament. L’economista fa una anàlisi exhaustiu en aquest capítol on detalla el nombre de pisos que es van fer i els compara amb altres països d’Europa per entendre l’envergadura del problema.

La lacra d’atur que va deixar per tot el territori espanyol i les desigualtats entre la població van ser les grans conseqüències d’aquestes accions. Cal dir però, que per l’autor la crisi de l’estat espanyol no és només una crisi econòmica, sinó de valors. Per aquest motiu, afirma que ha calat amb més força a la societat que d’altres i que serà difícil refer-nos.

Però si hem tocat fons que millor manera d’aprofitar la mateixa crisi per reorientar el nostre camí com a societat?  

ORGANISMES DE LA UE

“La UE és plural quant a debats i reunions, però molt pobre respecte a les actuacions”

L’autor repassa, en un relat, on empra paraules planeres perquè el lector l’entengui,  totes les accions que les institucions polítiques han realitzat per tal de recuperar l’economia. A escala mundial, les mesures s’han centrat a reforçar i regular les institucions financeres. Pel que fa a la UE, Majó critica l’estancament dels organismes pel fet que no s’hagin creat polítiques europees per a establir un marc comú d’actuació.

Un relat en primera persona on Majó mostra la seva perspectiva de la situació de manera informal.

“Crec que no és exagerat haver fet servir, tal com jo he fet a l’inici d’aquest capítol, la paraula ‘bogeries’ per descriure algunes de les coses que han passat en el món financer durant aquests anys”.

EVOLUCIÓ CAP A UNA ECONOMIA DE SERVEIS

En l’última part del llibre, l’economista, descriu que la societat evolucionarà cap a una economia de serveis i que aquesta ens farà canviar l’esquema de societat industrial que tenim actualment. Destaca que el sector industrial que compta amb un 50% del total d’ocupació, i l’agrari amb un 20%, perdran presència i per això, el sector de la informació i serveis adoptarà importancia.

L’autor fa ús de diferents mètodes per transmetre de manera més senzilla tota la informació. Empra exemples personals, quotidians i mostra xifres i les explica amb exemples senzills i planers com pot ser anar al supermercat.    

Com a solució, la idea de fomentar l’educació és primordial per a ell. “L’educació és la clau per sortir de la crisi i definir la situació futura”. Per Majó el seu model d’estat ideal seria un on prevalgui la meritocràcia i la consciència mediambiental. Un estat on tothom parteix del mateix lloc i es posiciona a la societat a partir dels seus propis mèrits i habilitats. Hem tocat fons, però ara toca tornar a començar.

“Que per a tots la sotragada representi un temps per la reflexió i per a l’inici dels canvis que necessitem” Joan Majó