No als pressupostos, doble no a l’habitatge

Daniel Gallego Díaz

La ministra d'Hisenda parla amb Pedro Sánchez | Font: Repubica.com

La no aprovació dels pressupostos ha estat un cop per l’executiu de Pedro Sánchez. A més del terrabastall polític que això comporta, el ‘no’ del Congrés als comptes del PSOE tenen també una afectació directa en el món de l’habitatge, que va començar ja fa un mes.

Els pressupostos esmenats a la totalitat per gran part de la oposició parlamentària incloïen un 0’2% de la despesa total dedicada a l’habitatge, front el 0’1 de l’any anterior. En xifres totals això suposava una despesa prevista de 679 milions d’euros, un 41% més respecte el pressupost de l’any anterior (n’eren 481).

Una de les mesures més destacades en aquest aspecte dels pressupostos de Sánchez era el Plan 20.000 habitatges, que amb una dotació de 137 milions d’euros per l’any actual buscava “incrementar a 20.000 el parc d'habitatges en lloguer a preus assequibles o socials per persones amb ingressos limitats en àmbits amb el mercat tensionat". El mateix projecte de pressupostos qualifica d'especialment tensionades les zones de Madrid, Barcelona, València i les seves àrees metropolitanes, així com Sevilla, Màlaga i els dos arxipèlags.

Les altres despeses previstes en l’apartat d’habitatge dels pressupostos tombats eren els següents: promoció del lloguer i la rehabilitació amb la incorporació de dotació especial per persones en situació de desnonament (490 M€), pagaments de la renda bàsica d’emancipació que ja no és en marxa però encara genera despeses derivades d’anys anteriors (sense dotació específica) i foment de la remodelació de barris i renovació urbana (5 M€).

El reials decrets, la clau

El ‘no’ del Congrés als pressupostos ha estat la derrota més sonada del govern socialista, però la primera va arribar ja fa unes setmanes. El 22 de gener el Congreso va tombar el reial decret referent a l’habitatge que l’executiu de Sánchez havia aprovat un mes abans.

Mitjançant el reial decret -un instrument que té el govern per aprovar per via ràpida les lleis ja que el suport del Congrés es demana després i no abans-, el govern del PSOE va introduir importants canvis en la regulació de l’habitatge. Entre d’altres, allargar la duració dels contractes de lloguer de tres a cinc anys, fixar la fiança en un màxim de dues mensualitats o permetre que les comunitats de propietaris limitessin, prèvia majoria votada, l'exercici d'activitat de lloguer turístic a la finca.

No obstant, al reial decret no s’incloïa la possibilitat que els ajuntaments i CCAA puguin regular el preu del lloguer, com havia pactat Podem amb el PSOE al pacte pels pressupostos que van signar a l’octubre. El no de la formació morada, junt amb el de la resta de la oposició, van tombar el decret i va deixar sense efecte les mesures que contenia.

Podem va demanar al govern de Sánchez un nou decret en què sí es permetés la regulació dels lloguers en casos específics, que probablement passaria el control parlamentari. Sembla difícil, però, que els socialistes canviïn ara d’opinió, i més amb el compte enrere ja engegat per la campanya electoral.