La llei hipotecària es queda curta

Article 47

Amb la nova llei de la hipoteca no n'hi ha prou | Font: Junta de Andalucía

El passat dijous el Congrés espanyol va ratificar la nova llei espanyola sobre la hipoteca, que adapta la directiva que va aprovar la Unió Europea ja fa tres anys. Aquesta nova normativa comporta mesures de protecció per qui contracti una hipoteca, com ara una reducció en les despeses que s’han de pagar per la gestió, una baixada en les comissions o un endarreriment en els desnonaments.

A primera vista tot semblen avantatges per la clientela. No obstant, hi una un altre punt destacat: un augment en la solvència requerida a l’hora d’obtenir la hipoteca. O en altres paraules: caldrà un nivell adquisitiu major per tenir-ne una. A partir d’ara, els bancs hauran de fer un minuciós estudi de qui demani una hipoteca, incloent aspectes com una previsió dels ingressos que tindrà una persona quan es jubili.

"Si bé no tothom té dret a un pis en propietat i/o una hipoteca, tothom té dret a l’habitatge digne"

Així, aquesta nova norma legal dibuixa un escenari en què qui aconsegueixi una hipoteca estarà més protegit com a consumidor. Alhora, i com a altra cara de la moneda, es restringirà encara més l’accés a una hipoteca. D’aquesta manera, la nova norma soluciona una part del problema amb l’habitatge -l’abús d’algunes entitats bancàries amb les hipoteques-, però no acaba amb el problema principal: l’accés a l’habitatge.

És un fet que amb aquesta llei, a més de donar més garanties als clients, també guanya en seguretat i solvència el sistema bancari espanyol. Així, de retruc, la societat s’estalvia haver de pagar un nou rescat bancari. També fóra bo assumir que no tothom tindrà al seu abast tenir un habitatge en propietat. Això, lluny de ser una notícia negativa, pot ser només una europeïtzació del mercat immobiliari espanyol. I és que a Europa la propietat cada cop perd més pistonada en detriment del lloguer. En la mateixa línia avança Espanya, que ha passat d’un 83% propietat - 17% lloguer el 2013 a un 22-78 el 2016, segons dades de l’Eurostat.

Però si bé no tothom té dret a un pis en propietat i/o una hipoteca, cal recordar que sí tothom té dret a l’habitatge digne. I en un escenari en què accedir a la propietat es complica amb la nova llei, el lloguer esdevé l’alternativa. I quan l’alternativa és alhora un problema -és ben coneguda la inflació en els preus del lloguer, especialment a les grans capitals del país i àrees metropolitanes-, queda palès que la nova llei ha arreglat només una petita part del problema de l’accés a l’habitatge.

D’aquesta manera, és més necessària que mai l’actuació política per afavorir lloguers accessibles i fer front a l’especulació immobiliària. En un escenari de ‘macrocampanya’ electoral, serà interessant veure quines propostes donen els partits i quina importància donen a l’habitatge en els mesos que vindran.