Francesc Cabana afirma que la crisi no acabarà si no desapareix la cobdícia

L’historiador i advocat ens ofereix un anàlisi crític de la crisi immobiliària i financera en el seu assaig “La cultura de la cobdícia”

Marta Sánchez | 28/05/2019

L’advocat i col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes i Periodistes de Catalunya, Francesc Cabana, ha analitzat la situació actual del panorama econòmic català i espanyol en el seu assaig “La cultura de la cobdícia: les claus de la crisi econòmica a Catalunya”.

Portada de "La Cultura de la Cobdícia" | Font: El Corte Ingés

L’obra fa una anàlisi de quina és la situació a nivell mundial, i va acostant-se cada cop a cassos més concrets fins arribar a Catalunya. El llibre se separa en 5 apartats diferenciats que van des de l’anàlisi de les crisis del segle XX, passant per les característiques de l’esclat de la bombolla immobiliària, la crisi financera i les seves repercussions a l’Estat espanyol i català.

No segueix un ordre cronològic, sinó que utilitza els salts temporals que intercala amb exemples clar i pràctics. S’inicia amb un context de la crisi que es va iniciar als Estats Units (amb la caiguda de Wall Street) i a Europa i que es va estendre de forma global, arribant a Espanya i Catalunya.

El resultat és un text totalment estructurat i coherent que ofereix una trajectòria de la crisi mundial però aconseguint apropar el panorama actual al lector a través de les constants referències a entitats reconegudes en l’actualitat, com el Banc Sabadell o La Caixa.

En conjunt, podem dir que aquest llibre és una crítica a la estupidesa dels humans. Tota la crisis immobiliària es redueix a unes males decisions de les grans empreses, les entitats financeres i les polítiques desencertades, que desemboquen en un sentiment que avui dia encara és pressent, la desconfiança de la societat en el sistema. Tot neix arran dels errors dels humans, uns errors que es podrien haver evitat i que, si s’han produït ha estat per la cobdícia dels poderosos.

Al final, es proposen solucions possibles a la crisi, bona part d’aquestes requereixen un canvi en la mentalitat dels òrgans finances i de la societat en general. La part ètica i moral juga un paper crucial en les reflexions de l’autor, segons ell són indispensables per a sortir de la crisi.

Si més no, tot i les grans repercussions de la crisi fruit d’una febre inversionista, sembla que la tendència dels grans amos del capital per buscar valors on invertir no canviarà. Un exemple es el nou focus d’inversió, la divisa del dolar que, durant 2018, s’ha anat enfortint segons el diari Cinco Días . Tot i això, el començament d’aquest 2019 no ha anat d’acord amb els últims mesos de l’any anterior, de fet, ha sigut l’any més dèbil en quant a el pes de la moneda des de 2013.

Aquest és només un exemple de com la cultura de la condícia continua portant a les elits econòmiques a buscar incessantment nous focus d’inversió i s’aventuren a apostar per elles tot i que no siguin valors segurs.