Començant a destapar ‘el gat amagat’

Eduardo Garzón rebat, des d’una visió alternativa i reconegudament d’esquerres, la teoria econòmica liberal i els seus mantres

Daniel Gallego Díaz

La metàfora del ‘gat amagat’ serveix per arrencar i per posar fi a Desmontando los mitos económicos de la derecha. Guía para que no te la den con queso (Península, 2017), el primer llibre de l’economista Eduardo Garzón. L’assessor en economia de l’Ajuntament de Madrid, conegut per postulats de l’esquerra política en tertúlies televisives, reconeix honestament la postura des de la qual enfoca el llibre: l’esquerra política i econòmica i, més concretament, el corrent de l’Economia Crítica.

Introdueix la seva primera obra dient que no té sentit que les generacions actuals i futures tinguin pitjors perspectives de vida amb millors condicions tecnologies -el ‘gat amagat’-. Al final del llibre el mateix autor reconeix que no ha pogut indagar amb prou profunditat alguns temes o parlar-ne d’altres, però es conforma amb haver fet veure al lector que hi ha ‘gat amagat’ -malgrat no ‘l’acabi de destapar’-.

Es tracta de la primera obra escrita de Eduardo Garzón | Font: casadellibro.com

El logronyès marca d’inici la voluntat d’apropar l’economia a tothom, distanciant-se dels qui la redueixen als números i a les elits. En un intent de fer-la més planera, no utilitza cap gràfic numèric, xifra, càlcul... quelcom que, de fet, acaba fent del llibre una obra espessa i sovint massa teòrica, amb llargues introduccions i explicacions interessants però que s’allunyen de l’objectiu principal (desmuntar mites de la dreta econòmica). Sense anar més lluny, fins la pàgina 45 no rebat un mite de la dreta.

En la mateixa línia, els temes que escull Garzón són massa amplis i poc lligats a l’actualitat. Són temàtiques difícils pel lector mitjà (com l’autor reconeix en 2 capítols) i que, per la seva amplitud -el mercat, la inflació, el treball...-, fan que el mateix autor es perdi i no sigui capaç de sintetitzar les idees -només en alguns capítols fa un resum final-. Algunes anècdotes que presenta, així com metàfores, fan un xic més comprensible la tesi en qüestió.

A aquesta complexitat dels temes que tracta Eduardo Garzón -com el del diner- se li suma la força dels mites que tracta de desmuntar, alguns dels quals són repetits gairebé de forma diària i mecànica en moltes peces periodístiques, llibres d’economia, discursos polítics...

Cal reconèixer en aquesta opera prima un bon referent de l’Economia Crítica que defensa Eduardo Garzón

Encara més, el fet que el llibre estigui ordenat per temàtiques i no per mites o ‘mantres’ de la dreta concrets, redueix les possibilitats de debatre amb algú amb ideologia neoliberal, que és allò que es proposa l’autor a l’inici de l’obra. De fet, en alguns casos es troba a faltar que Garzón aprofiti els postulats de la dreta per rebatre’ls, a més de proposar una visió alternativa sense desmuntar totalment l’altra.

També manquen al llarg dels 8 capítols algunes autocrítiques a actuacions o decisions preses per part de l’esquerra política, cosa que faria que l’obra guanyés en honestedat. Garzón, de fet, només esmenta l’esquerra per parlar de bones actuacions -com Ahora Madrid- o per reconèixer que els mites que vol desmuntar també es troben en l’ideal d’alguns economistes d’esquerra.

Resumint, aquest és un llibre que, per la seva completa comprensió, ha d’anar dirigit a algú amb certa base econòmica i interès per la temàtica. Si aquest és el cas i no obstant tot allò exposat prèviament, cal reconèixer en aquesta opera prima un bon referent de l’Economia Crítica que defensa Eduardo Garzón. L’economista aconsegueix fer un llibre que fa replantejar tot allò establert en termes d’economia i, malgrat no l’aconsegueixi destapar, fa que el lector comenci a veure ‘el gat amagat’.